Procés participatiu vinculat a l’Agenda Estratègica del Pirineu
L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible és el pla d’acció per a vehicular els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a escala planetària a favor de les persones, del medi ambient i el planeta i de la prosperitat. És en aquest marc que els ajuntaments i societat civil dels Pirineus, liderats pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya han implementat un procés de participació per a identificar els grans temes de desenvolupament del Pirineu en els pròxims 15 anys. Com Raons Públiques ha estat un repte dur a terme els tallers de participació amb agents locals de l’administració pública i algunes entitats de la societat civil i acadèmiques amb les quals, s’ha sintetitzat tretze grans projectes transformadors i accions per al desenvolupament sostenible del Pirineu català.
Entre Juliol i Desembre s’ha implementat el procés de participació vinculat a l’Agenda Estratègica del Pirineu, aquest procés pretén articular, de la mà de les administracions públiques locals i entitats participants, les diferents temàtiques sectorials necessàries per a els desenvolupament del Pirineu i concloure en els grans temes o projectes transformadors que, en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible-ODS, orientin el desenvolupament d’aquesta part del país.
Per a dur-ho a terme es van celebrar vuit tallers de participació, en els primers quatre es va treballar una primera pluja d’idees de projectes, per a això, els debats es van organitzar en quatre eixos temàtics, a saber, Mobilitat i Connectivitat, Sostenibilitat i Medi Ambient, Persones i Governança, i Desenvolupament Econòmic i Innovació. En aquesta fase es van recollir 226 propostes que van ser sintetitzades i organitzades en tretze grans temes o projectes transformadors. A partir d’aquí es van implementar en una segona fase els següents quatre tallers territorials celebrats en els municipis de Pont de Suert, Tremp, Puigcerdà i Berga. En aquests tallers es va treballar la priorització i concreció dels projectes transformadors.
La participació ha estat interessant, han participat 126 representants del territori. Per part de l’administració pública han participat agents referits a 8 comarques (7 de les quals han estat representades per membres dels Consells Comarcals). Respecte a les entitats de la societat civil i acadèmiques, han participat representants de 6 comarques. En total, representants del 60% del total de les comarques del Pirineu han participat de l’una o l’altra forma en algunes de les sessions d’aquest procés.
En relació a la priorització en destaca el sector primari innovador 4.0 i la gestió forestal sostenible com projectes claus més importants. Es proposen des d’un enfocament sostenible, des de l’eficiència i coordinació de la cadena productiva, i des de la innovació i la promoció envers els mercats extern i intern. Es proposa, alhora, vincular aquests sectors amb les noves tecnologies, amb la recerca i el coneixement, amb les indústries innovadores, amb el turisme i amb la marca Pirineu. Finalment també, s’espera que, a través d’aquests sectors, es posi en valor i es potenciï la singularitat del territori.
Altres grans temes o projectes transformadors prioritzats són “la mobilitat integrada i interconnectada”, “el Pirineu com a territori de coneixement” i “el Pirineu connectat al món (cobertura internet a tot el territori)”. Aquests tres temes es consideren com a qüestions prèvies, transversals i necessàries per a l’èxit de qualsevol altre projecte transformador a implementar en el territori. Així també dins de la priorització, el tema clau de l’habitatge per a la població del Pirineu té un caràcter fonamental en el desenvolupament dels altres àmbits de treball. Per exemple en l’impuls del servei a les persones es proposen habitatges cooperatius i de pisos tutelats per a la gent gran; en el sector primari innovador 4.0 i la promoció empresarial local, es considera que es requereixen promocions d’habitatge i bones condicions per fer atractiu l’arrelament i treball en el Pirineu; en la promoció del Pirineu com a territori de coneixement es proposa la promoció d’habitatges i bons serveis pels estudiants, etc. Així doncs, la promoció de l’accés a l’habitatge de lloguer amb fórmules innovadores, els ajuts a la rehabilitació sostenible, i la consolidació de serveis entorn a l’habitatge, es consideren elements claus per afavorir l’arrelament i la retenció del talent.
Seguint amb la priorització “l’impuls al servei de les persones”, i més específicament a les persones grans, es percep com una oportunitat el poder aprofitar la singularitat del territori per plantejar propostes creatives i innovadores que promoguin un servei de proximitat que afavoreixi l’autonomia, la integració en xarxes de cura, i la vida en comunitat d’aquestes persones. Un bon exemple és el projecte proposat “Cada poble, un bar-botiga”, referit a promoure en cada poble, i aprofitant l’activitat local existent, una xarxa d’espais de socialització, atenció sanitària, de cures, lleure, etc. O la promoció de comunitats de gent gran gaudint d’una atenció integral i itinerant. En aquesta línia, es fa esment a que qualsevol projecte que abordi aquest àmbit de desenvolupament requereix prèviament un tracte a temes transversals tals com la mobilitat, la formació i l’accés a la vivenda.
Un últim gran tema o projecte transformador prioritzat, pel seu caràcter transversal, és apostar per “un nou model turístic sostenible, integral i regeneratiu”. Es parla de potenciar la ja existent marca Pirineu i vincular-la amb altres sectors que aportin identitat i singularitat del territori com són el sector primari, gastronòmic i forestal.
En tots els debat i aportacions la governança, es presenta com un repte transversal a tots els altres projectes transformadors. Es poden subratllar 5 punts claus respecte a aquest tema: primer, la necessitat de promoure xarxes que interrelacionin els diferents actors, associacions, cadenes productives i administracions; segon, la necessitat d’un ens intermedi, capaç de connectar l’escala local amb l’escala global del Pirineu o dotar de més competències tècniques, administratives i de recursos als Consells Comarcals; tercer, la creació d’una Assemblea Ciutadana i Comunitària del Pirineu oberta a tothom; quart, enfortir i descentralitzar l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran – IDAPA; i cinquè, aprofitar la renovació de la Llei de Muntanya, per crear o millorar les estructures de governança.
A partir d’aquest exercici deliberatiu i de priorització amb els i les agents participants de l’administració i la societat civil, s’han volgut acotar i concretar aquells temes més crítics (d’entre el llistat de grans temes o projectes transformadors).
Convé destacar dues qüestions: en primer lloc, que els grans temes que s’han treballat tenen nivells diferents de concreció i definició, i que llur valor radica en ser una base legítima sobre la qual continuar treballant i precisant amb els stakeholders amb coneixement de cada temàtica i tècnics vinculats. En segon, que la priorització de 8 grans temes no és excloent dels altres projectes referits a àmbits esportius, culturals i empresarials. El què el procés pretén remarcar és, a partir de la veu de la ciutadania i l’administració local, per quins àmbits convindria començar a intervenir amb l’objectiu de treballar estratègicament i eficaç, cap a un desenvolupament sostenible i innovador a escala pirinenca.
Així, aquest procés de participació representa només el primer pas en el procés de consolidació d’una estratègia i pla operatiu de l’Agenda Estratègica del Pirineu.