Estudi dels equipaments urbans. Cap a la consolidació d’una metodologia de treball

Raons ha impulsat la redacció d’estudis i plans d’equipaments dins l’àrea d’urbanisme i planificació urbana de la cooperativa. A partir de l’experiència del Pla d’Equipaments de la zona de centre de Sants-Montjuïc (finalitzat el 2020), s’han elaborat projectes similars que han servit per construir i consolidar una metodologia de treball que no només ha permès agilitzar i operativitzar la detecció necessitats, sinó que a més ha permès avaluar els equipaments atenent paràmetres de configuració urbana.

Amb la intenció de desenvolupar l’àrea d’urbanisme i de planificació urbana, Raons ha apostat per la realització de projectes vinculats amb l’anàlisi d’equipaments. Durant el 2021 i el 2022 hem participat en la redacció d’estudis i plans que han enriquit i ampliat els nostres coneixements, permetent així recollir i sintetitzar aquests aprenentatges en una metodologia de treball.

Biblioteca de Bon Pastor i el Fabra i Coats (de dalt a baix). Imatges pròpies preses durant l’Estudi d’Equipaments dins l’àmbit de la Mercedes de Bon Pastor (setembre, 2021).

Treballs i aprenentatge

Els treballs en què Raons ha participat destaquen no només per les escales d’actuació (de barri, districte, petites i grans ciutats) i per la tipologia del seu abordatge (estudis previs, plans estratègics i plans directors), sinó també per les contribucions i aportacions generades.

D’una banda, hi ha els estudis previs d’equipaments que tenen un enfocament més operatiu. L‘Estudi d’Equipaments dins l’àmbit de la Mercedes de Bon Pastor (febrer, 2021) i l‘Estudi d’Equipament dins l’àmbit de Les Casernes de Sant Andreu (juny, 2022) han estat experiències que ens han permès afinar l’avaluació quantitativa i objectivable dels equipaments a través de la recopilació una sèrie d’indicadors (cobertura de places, superfície, població i distància). A més, és especialment significatiu dins d’aquests projectes, l’anàlisi espacial i el tractament de dades a través d’un sistema d’informació geogràfica.

Anàlisi de proximitat i de població servida per a equipaments culturals. Estudi d’Equipament dins l’àmbit de Les Casernes de Sant Andreu (juny, 2022)

Per la seva banda, destaca l’experiència que hem desenvolupat a la redacció de plans d’equipaments. A partir de la participació que hem tingut al Pla Estratègic d’Equipament de Barcelona (2021-2022), en un rol de col·laboradors juntament amb Actíva Prospect, i al Pla Director d’Equipaments de Santa Margarida i els Monjos (2022, actualment a (en elaboració), en el rol de redactors, hem arribat a comprendre la importància que l’anàlisi d’equipament no ha d’estar restringida al mesurament de la cobertura dels serveis, sinó que cal avaluar la relació que tenen els equipaments amb altres elements de la ciutat (sistema de transport, sistema d’espais públics, densitat de població, etc.), com a fórmula per aprofundir en el paper urbà dels equipaments i com poden contribuir a la millora de la qualitat urbana. Com a contribucions al procés, destaca l’avaluació de paràmetres urbans (anàlisi espacial de la proximitat al transport públic i proximitat a la xarxa ciclista) i la consolidació d’una metodologia de treball que incorpora, a més de l’anàlisi espacial, activitats de participació ciutadana i d’agents clau.

Anàlisi del nivell d’accessibilitat amb bicicleta dels equipaments bàsics de Barcelona. Pla Estratègic d’Equipament de Barcelona (2021-2022). Fase de diagnòstic i anàlisi.

La metodologia de treball

De l’experiència en l’elaboració d’estudis i plans d’equipament, hem construït una metodologia de treball basada en l’estudi quantitatiu, qualitatiu i avaluació de variables d’articulació urbana, constituïda per una sèrie de pilars que orienten el procés d’elaboració de cada projecte vinculat a aquesta temàtica.

• Coordinació i participació. Definir espais per al diàleg, la coordinació i el seguiment del procés. Hi ha d’haver una clara intenció d’interacció entre els diferents agents involucrats en el projecte, no només tècnics de les àrees, sinó també agents socials i de col·lectius d’interès. La intenció és matisar els resultats, contrastar l’avaluació quantitativa amb la visió qualitativa que ens aporta la ciutadania i els agents clau.
• Dades i cartografia. Donar valor a les dades demogràfiques, a les bases de dades d’equipaments prèviament fetes (pel municipi, per la Diputació o per altres estudis) i a les bases cartogràfiques. La seva obtenció i posterior depuració és un aspecte de marcada importància i sense la qual el procés no es pot iniciar.
• Anàlisi Espacial. L’ús de sistemes d’informació geogràfica (SIG) adquireix una especial importància dins dels estudis, ja que es poden creuar variables i generar anàlisis espacials complexes que permetin arribar a resultats qualitatius i quantitatius per projectar solucions més precises.
• Retorn i visualització. Fer retorn del procés, difondre els avenços i resultats obtinguts de forma atractiva i de fàcil comprensió, com ara resums executius, gràfics i mapes temàtics.

Els reptes

De cara a nous projectes, la nostra intenció és poder refermar aquesta metodologia de treball, per això volem continuar aprofundint en indicadors i anàlisis de variables de l’entorn que no només ens permetin detectar necessitats d’equipaments, sinó que a més serveixi per poder establir criteris i paràmetres de relació amb la trama urbana que siguin útils a l’hora d’avaluar i proposar la ubicació de nous equipaments.