Com podem impulsar les metodologies deliberatives en el món local?
Font imatge: 
@claratanit
Assemblees ciutadanes, jurats o panells ciutadans… darrerament proliferen els processos on es convoca una mostra representativa de la ciutadania per prendre decisions estratègiques en polítiques públiques. Cada vegada hi ha més administracions que es plantegen impulsar mètodes deliberatius, però hi ha molts dubtes sobre com dur-los a terme i quins recursos requereixen. Des de Raons, arran de la nostra experiència en la dinamització de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Barcelona i de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya, ens hem proposat obrir un espai de reflexió entre equips tècnics d’administracions públiques i professionals de la participació per impulsar aquests processos, especialment pel que fa a municipis petits i mitjans, territoris que portem acompanyant des de fa més de 10 anys.
El 15 d’octubre de 2024, al Canòdrom de Barcelona, en el marc del Fòrum sobre Deliberació, Creativitat i Democràcia, vam organitzar una jornada amb l’objectiu d’intercanviar idees i experiències i de debatre sobre les metodologies deliberatives aplicades als processos participatius.
Font imatge: Fundació Platoniq
Actualment els processos participatius en l’àmbit local tenen el repte d’ampliar la diversitat de persones que participen i de tractar temàtiques que queden al calaix per por al conflicte o per manca de consens. Les metodologies deliberatives són una oportunitat per impulsar un canvi de paradigma que aporti esperança i ofereix un espai per a la innovació. Vam parlar-ne amb Oliver Escobar, catedràtic de Public Policy and Democratic Innovation a la University of Edinburgh, qui va assenyalar diferents aspectes a tenir en compte per promoure els processos deliberatius en el món local.
Font vídeo: pròpia
Tot seguit vam compartir una taula rodona diferents expertes que ens van relatar la seva experiència en la implementació de metodologies deliberatives.
Font imatge: Fundació Platoniq
Durant la taula rodona van aparèixer algunes preguntes sobre com implementar adequadament metodologies deliberatives en els processos participatius.
Font imatge: @claratanit
Per a donar-los resposta, vam demanar a les participants a la taula rodona que ens deixessin idees clau que volien transmetre a nivell de conclusions:
- Daniel Tarragó, soci-Director de Neòpolis, va ressaltar durant la seva intervenció l’experiència de Neòpolis a Olot en la diagnosi sobre la discriminació en l’accés a l’habitatge i ens va voler senyalar que, per davant de tot, calia posar el focus en donar temps i espai suficient a les persones participants per deliberar.
Font vídeo: Fundació Platoniq
- Pablo Garcia, responsable de projectes estratègics de la subdirecció general de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, va explicar com van plantejar des de la Generalitat de Catalunya l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya i ens va relatar com, des de la seva experiència, els processos deliberatius són especialment interessants per donar resposta a dilemes polítics, és a dir, aquells que requereixen consens i no es resolen només a través d’una solució tècnica.
Font vídeo: Fundació Platoniq
- Així mateix, Daniel Tarragó, va voler insistir en el fet que per implementar polítiques públiques reals és necessari treballar internament amb una comissió politico-tècnica.
Font vídeo: Fundació Platoniq
- Arantxa Mendiharat, co-fundadora i co-directora de @Deliberativa, emfatitzava la necessitat que els processos deliberatius no siguin impulsats únicament per la iniciativa d’un govern si no que la governança d’un procés ha d’incloure el compromís de diferents agents públics i socials.
Font vídeo: Fundació Platoniq
- Garikoitz Lekuona, responsable tècnic de Comunitat i Governança de l’Ajuntament de Tolosa, va compartir els principals aprenentatges de l’Ajuntament de Tolosa després d’organitzar una assemblea ciutadana sobre salut i benestar emocional, emfatitzava la necessitat que els processos deliberatius se centrin en que les solucions siguin aplicables.
Font vídeo: Fundació Platoniq
- Així mateix, Garikoitz, va senyalar que segons el seu parer, una opció per assegurar el compliment de les recomanacions ciutadanes seria inscriure les propostes resultants dels processos en el registre municipal com a moció per al Ple, garantint així una resposta tant política com tècnica.
Font vídeo: Fundació Platoniq
- En darrer terme, Carola Castellà, cap de l’Oficina Tècnica de Participació per als Governs Locals en Diputació de Barcelona, va compartir les estratègies que segueix la Diputació de Barcelona per impulsar els processos deliberatius.
Font vídeo: Fundació Platoniq
Després d’escoltar les persones expertes vam dur a terme un tastet d’experiència deliberativa amb les persones assistents.
Font imatge: Fundació Platoniq
A través d’una sèrie de taules de treball que tenien l’objectiu de definir fortaleses, oportunitats i necessitats dels processos deliberatius en el món local.
Font imatge: @claratanit
Amb això acabem la crònica d’una jornada on hi van participar representants de les següents administracions i institucions: l’Oficina Tècnica de Participació per als Governs Locals de la Diputació de Barcelona, la Subdirecció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad Nacional de Piura. Com a representants del món local, han estat presents els ajuntaments de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Mollet del Vallès, Olesa de Montserrat, Palamós, Sitges, Terrassa i Tolosa (Guipúscoa). I on ens van acompanyar també molts professionals de la participació: @Deliberativa, Codi Tramuntana, Colectic, Cooperativa Coonvite, CoopSoc, EDAS SL, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Ibatuz Gobierno Abierto, Incoop, INDIC, La Bastida, Momentum Lab, Neòpolis, Platoniq i Quòrum.
Font imatge: Fundació Platoniq
Amb l’experiència dels processos deliberatius coordinats i amb les principals conclusions de la jornada, ens hem decidit a elaborar 5 claus per a impulsar processos deliberatius en el món local:
1.- Les recomanacions ciutadanes han de ser un conjunt de valors acceptats per les participants, han de tenir caràcter general, han de servir per avaluar propostes tècniques i han de ser la base per al desplegament de les polítiques públiques en la matèria.
2.- Definir un dilema polític concret que afecti a les persones participants, que generi controvèrsia i s’hagi d’abordar de manera complexa.
3.- Disposar d’una comissió político-tècnica i d’un mecanisme regulat d’autorització que asseguri la implementació de resultats, la continuïtat d’aquests processos i la seva vinculació amb d’altres instruments de participació política.
4.- L’impuls del procés no pot venir en clau ideològica si no que ha de ser divers i ha d’estar definit entre agents públics i socials
5.- Sistematitzar l’avaluació per anar creant coneixement i estàndards sobre els processos deliberatius i per anar recollint les discrepàncies i els consensos ciutadans sobre la matèria que es tracta.
Un projecte finançat amb el suport de:
