L’impacte de la pandèmia en l’ús de l’espai públic

Durant els últims 18 mesos hem viscut canvis molt profunds en la nostra vida quotidiana, derivats de l’impacte de la pandèmia, que han afectat en nostre dia a dia i que segurament, han vingut per quedar-se. Aquests canvis han afectat la nostra vida familiar i laboral, a les relacions socials i afectives, però d’una manera particular han impactat en la manera en què vivim les nostres ciutats. Sobre aquest aspecte volem reflexionar en aquest article, especialment sobre els canvis en l’ús de l’espai públic en la ciutat de Barcelona i en particular en diversos projectes que hem dut a terme en aquests últims mesos.

Un dels canvis més significatius que hem viscut a la ciutat de Barcelona ha sigut l’obertura i creació de nous itineraris de vianants, sobretot en l’època de desconfinament, i que s’han mantingut en programes estables, que volen reduir l’espai del cotxe per fomentar l’espai ciutadà. Des de Raons vam col·laborar amb el Districte de Sants-Montjuïc en l’elaboració de les Taules d’Espai Públic del Districte, en les quals es volia treballar de manera col·laborativa amb el veïnat i les entitats, per establir criteris i prioritats amb l’objectiu de crear itineraris de vianants segurs. Alguns dels criteris compartits van ser els de crear xarxes, que donin continuïtat als itineraris, i fer diferents intervencions, des de tancament d’Avingudes, ampliació de voreres i la limitació de la velocitat dels vehicles a 10 Km/h en alguns carrers de sentit únic. 

En aquesta línia i vinculat a l’ampliació d’espais en entorns escolars,  també vam col·laborar amb l’Institut d’educació Municipal de Barcelona en el programa Protegim Escoles, per generar espais de distensió entre l’entorn escolar i les vies de circulació amb l’objectiu que siguin llocs segurs i saludables, amb espais d’estada i joc i també on hi hagi menys contaminació.  

També s’han viscut canvis molt significatius en l’ús lúdic de l’espai públic, sobretot en les èpoques de restricció de l’obertura dels espais d’oci i restauració. Aquest fet ha provocat un redescobriment de molts espais públics, sobretot parcs, platges, avingudes, places i altres espais públics similars per fer trobades, festes, aniversaris, etc, tot i que en Barcelona existeix una normativa molt estricta en l’ús de l’espai públic i precedent al confinament, i que a priori limitaria molts d’aquests usos lúdics, la necessitat de viure i compartir dels habitants de la ciutat s’ha imposat sobre aquestes normes, tot i que a vegades ha provocat situacions d’inseguretat per l’acumulació de persones sense mesures de seguretat.

En els espais de trobada que hem tingut l’oportunitat de generar en diferents processos una idea ha pres molta força: repensar l’espai públic per promoure l’ús veïnal, amb inspiració de l’urbanisme feminista, per fer-los més diversos, acollidors, integradors i amables per a tothom.

En un dels projectes en els quals vam poder veure el canvi en les dinàmiques de l’ús de l’espai públic va ser l’anàlisi dels espais públics de Cabrils. En aquest cas, es reflectia que el fet de restringir els desplaçaments i el tancament d’espais de trobada en espais interiors, fomentava la trobada del jovent en l’espai públic. Des de l’Ajuntament de Cabrils es volia conèixer aquestes dinàmiques, no per desincentivar-les, sinó per reconèixer-les com usos normals dels carrers i les places de la ciutat i desestigmatitzar el seu ús.

En definitiva esperem que aquesta nova realitat a la qual ens dirigim pugui recuperar dues realitats de la ciutat que ja teníem abans de l’arribada de la modernitat: la recuperació dels carrers per a les persones i reprendre l’espai públic com espai de socialització.