Protegim les escoles: transformació dels entorns dels centres educatius
L’Ajuntament de Barcelona ha engegat la transformació de l’entorn dels centres educatius de la ciutat, amb l’objectiu d’actuar en 200 centres d’aquí a 2023 per convertir-los en llocs més segurs i saludables, amb espais d’estada i joc i amb menys contaminació. Des de Raons hem acompanyat una prova pilot amb alguns dels centres, per involucrar la comunitat educativa en aquestes actuacions.
La transformació dels entorns escolars, tot i que pot semblar el contrari, és un procés complex. El programa “Protegim les escoles” du a terme actuacions en els entorns dels accessos a les escoles, però que en la majoria dels casos tenen una afectació important en el trànsit (amb la reducció de carrils de circulació o l’ampliació de voreres), impliquen qüestions de seguretat (com la col·locació de baranes o altres elements de protecció viària) i involucren a nombrosos departaments municipals. La nostra participació va explorar la manera en la qual incorporar la comunitat educativa en la definició de les actuacions sense afegir-ne més complexitat al procés.
Amb aquest objectiu es van definir dos models d’intervenció: el treball amb els infants mitjançant tallers participatius presencials, i el treball amb les famílies amb sessions telemàtiques. En ambdós casos es partia de les propostes plantejades en un avantprojecte, amb les principals decisions estructurants de l’actuació que delimitaven l’abast de la transformació. A partir d’aquestes idees es treballava en la caracterització dels espais d’estada i dels espais de joc, així com la definició de la presència i gestió del verd. Les propostes, observacions i criteris d’intervenció eren recollits i traslladats als equips redactors, per avaluar la factibilitat de la seva incorporació al projecte.
A vegades, i especialment en el treball amb les famílies, les actuacions reclamades superaven l’abast del programa “Protegim les escoles”: pacificació de carrers, eliminació d’aparcaments en superfície, reducció del trànsit, etc. D’altra banda, el programa parteix d’un catàleg d’elements relativament tancat (bancs, papereres, jardineres, jocs infantils, etc.) per tal de garantir una lectura coherent en totes les intervencions i una imatge fàcilment reconeixible, amb la qual cosa el marge d’actuació també es veia reduït pel que fa a les solucions tècniques a aplicar.
Hem pogut constatar l’empenta de les comunitats educatives en la transformació de la ciutat cap a un entorn més sostenible, respectuós amb el vianant i centrat en les necessitats de les persones. Programes com “Protegim les escoles” són un bon inici per transformar de dalt a baix la manera de dissenyar l’espai públic, i començar a fer-lo d’acord amb les necessitats dels infants i les seves famílies, entenent el paper central dels centres educatius en la trama urbana i en la xarxa de relacions socials.