Mapatge dels conflictes en les III Jornades de Cartografies Col·laboratives organitzades per Raons

El passat 20 de novembre va tenir lloc la tercera edició de la Jornada de Cartografies Col·laboratives, l’esdeveniment per parlar sobre els mapes i la seva relació amb els processos participatius i de transformació urbana. Si en la primera edició vam analitzar diverses eines de mapatge digital i en la segona ens vam centrar més en els processos a través de diverses experiències, en aquesta tercera edició plantegem com les cartografies poden visibilitzar i donar suport a processos de reivindicació sobre transformacions urbanes.

En aquesta ocasió, a causa de les restriccions sanitàries, la jornada es va realitzar de manera telemàtica, la qual cosa, d’altra banda, ens va permetre poder comptar amb més col·lectius internacionals.

La jornada va començar amb la ponència de Iconoclasistas, un col·lectiu de referència en el mapatge col·laboratiu. Pablo Ares i Julia Risles, ens van explicar l’enfocament del seu treball i l’evolució constant i l’adaptació de les seves metodologies de cartografies en els seus processos de treball, centrats en alguns punts clau: el coneixement situat, la recuperació de sabers subalterns, el valor de l’experiència i el treball en xarxa, la generació de relats a partir de la memòria i la perspectiva interseccional, sempre des de la generació d’espais de cures. Ens van recordar que estan disponibles totes aquestes eines i experiències en tres documents oberts. També ens van explicar diverses experiències que han realitzat en aquests últims anys: una en el Barri República (Santiago de Xile) i altres dues en context de pandèmia. La primera en el barri de Lavapiés de Madrid i la segona en els barris 31 i 31 bis de Buenos Aires que es van treballar de manera telemàtica amb diverses dinàmiques.

La segona convidada de la tarda va ser Miriam González, integrant de la junta de Humanitarian Open Street Map (HOTOSM) i representant del col·lectiu GeoChicas. En primer lloc, ens va explicar els fonaments de OSM, la plataforma cartogràfica en obert més gran disponible actualment, per a després concretar sobre el projecte de Humanitarian Open Street Map. Aquest projecte se centra en donar resposta, mitjançant el mapatge, a tres problemàtiques principals: la resposta a desastres naturals, l’ajuda al desenvolupament i el desenvolupament i formació de les comunitats en eines digitals. Actualment tenen l’objectiu de fer mapeig a més de mil milions de persones que actualment estan “fora del mapa”. Sobre el projecte de Geo Chicas, Miriam ens va explicar que és una plataforma amb l’objectiu de visibilitzar a la comunitat de dones que fan mapatges, ja que actualment només hi ha un 3% de dones en OSM, crear una xarxa de suport i visibilitzar el paper del OSM. També han realitzat mapes amb perspectiva de gènere, posant recursos en OSM centrats en les cures. Un dels projectes que han realitzat en aquesta línia és las Calles de las Mujeres, on es representen els pocs carrers dedicats a dones en les llistes de carrers de diverses ciutats de hispanoamérica.

El següent ponent va ser Miguel Jaenicke de Vivero de Iniciativas Ciudadanas, que ens va parlar de diversos projectes relacionats amb l’habitatge i els moviments socials a Madrid. Ens han explicat com, en aquests últims anys, s’han dedicat al mapatge d’iniciatives i pràctiques urbanes, amb resultats com el document d’Urbanisme afectiu, el mapa de Los Madriles i el mapa de les violències urbanes. També ens va presentar l’eina CIVICS, que plasma la xarxa d’iniciatives d’innovació social urbana. Ens van explicar més detalladament un projecte centrat en la problemàtica dels desnonaments viscuda en la crisi de principis de la dècada de 2010. En col·laboració amb la Plataforma Afectades per la Hipoteca i a través d’una recerca sobre els processos de desnonaments, van intentar plasmar i denunciar aquesta situació a través de dibuixos i maquetes, que es van visibilitzar finalment en una escultura presentada en la Triennal d’Oslo.

Centrant-nos ja a la ciutat de Barcelona, comptem amb Javier Rodrigo i Julie, habitants del barri de Poble Sec. Javier és veí i integrant de Transductores i participa a més en diverses plataformes del barri (Cooperasec i l’Assemblea del Teatre Arnau). Julie per part seva, forma part de Més que Cures, una plataforma que vol posar en valor la xarxa de cures existent en el barri de Poble-Sec. En primer lloc, Javier ens va explicar els mapes que s’han realitzat des dels diversos col·lectius del barri. El primer d’ells, el mapa de Repensar Poble Sec de l’any 2014 que explicava el procés de gentrificación que implicava la modernització de l’Avinguda Paral·lel. El segon, el mapa Barricidi, que explicita encara més aquest procés d’expulsió del veïnat del barri degut a l’impacte dels pisos i activitats turístiques, no solament a través dels mapes, sinó també amb activitats artístiques. Julie, d’altra banda ens va explicar la idea de realitzar un nou mapa en el barri, però en aquest cas per a poder detectar tot el treball invisible que es realitza en forma de cures.

En últim lloc va intervenir Paula Martí, pertanyent a la plataforma veïnal Gràcia on vas? del barri de Gràcia. El naixement i evolució d’aquesta plataforma gira entorn de la denúncia dels processos de gentrificación que pateix el barri des de l’any 2014. En concret, ens va parlar dels mapes creats entorn de la redacció del Pla d’usos de Gràcia per a denunciar la no inclusió en la normativa dels hotels i albergs, i així evitar que es poguessin obrir nous establiments turístics. També ens va explicar les diverses accions de mapatge a peu de carrer realitzades per veïns i veïnes per a poder detectar pisos turístics i així tenir un cens de tots els establiments il·legals que hi ha en el barri. Finalment, ens va parlar del procés de transformació del mercat de la Abacería i que suposarà la creació d’una gran superfície comercial que anirà en perjudici del petit comerç.

Com a organitzadors de l’esdeveniment, rescatem de les ponències una reflexió: els mapes actuen en certa manera com mirall i com aparador: serveixen per a per a poder reflectir-nos i reconèixer-nos i així pensar què som, i com podem millorar, però també per a mostrar-nos cap a l’exterior i ajudar a explicar el que fem, visibilitzar processos i comunitats i fer-se present al món.

El nostre agraïment als companys i companyes ponents, al suport de l’Ajuntament de Barcelona i a les més de 500 persones que van seguir la trobada a través del nostre canal. Segur que en les següents edicions ens tornarem a trobar per a poder continuar aprofundint sobre aquest petit gran món dels mapes col·laboratius.