Assemblea Ciutadana pel Clima
El canvi climàtic afecta totes les regions del món i tots els sectors de la societat. El repte tècnic, científic i polític més gran al qual s’enfronta la humanitat no s’assolirà sense la participació del conjunt de la societat i sense un suport ampli d’aquesta a unes polítiques públiques ambicioses. La participació ciutadana en el disseny de polítiques públiques i el treball per consens -entès com l’acord ciutadà per impulsar una política pública- és la nostra millor eina per fer front a l’emergència climàtica.
Raons ha treballat amb les àrees de Democràcia Activa i amb l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona per dur a terme la primera experiència d’Assemblea Ciutadana pel Clima d’una ciutat espanyola. Per a fer-ho Raons ha coordinat un equip de dinamització en el qual han participat entitats com Equal Saree, Espai d’Anàlisi Social, Voltes, El Globus Vermell, Quorum, Quepo i Pla Estel.
Les assemblees ciutadanes pel clima són un tipus de procés deliberatiu que s’està popularitzant arreu degut a la conscienciació climàtica i a la voluntat creixent de participació de la ciutadania sobre les polítiques que li afecten, especialment a nivell europeu, on França, el Regne Unit, Irlanda, Escòcia o Suècia o ciutats com Oxford, Grenoble, Berlin o Amsterdam han desenvolupat les seves pròpies, cadascuna amb un format, nombre de participants i durada diferent.
L’aposta de Barcelona va ser recollir l’experiència de la Asamblea Ciudadana para el Clima de l’Estat espanyol i el Fòrum Jove BCN de la ciutat de Barcelona, celebrats en ambdós casos durant el 2021.
Per a fer-ho, l’Ajuntament de Barcelona va enviar una carta a 20.000 veïns i veïnes de la ciutat entre els 16 i els 75 anys en què se’ls convidava a participar en l’Assemblea Ciutadana pel Clima. D’aquests, unes 1.500 persones van respondre positivament a la crida i, a l’atzar, seguint criteris que garantissin que la diversitat de gènere, d’edat, de districte de procedència, d’origen cultural i de nivell d’estudis seguís la representativitat demoscòpica de la societat barcelonina, es van triar 100 persones que es van comprometre a participar durant tot el procés.
La proposta metodològica s’ha basat en la priorització temàtica, en potenciar espais de reflexió individual i de diàleg col·lectiu, en garantir la diversitat de mirades i sensibilitats en els temes tractats i en respondre a les pròpies inquietuds de les persones assembleistes.
Les participants van escollir els tres temes (Energia; Mobilitat; Consum i Residus) en els quals s’havia de centrar l’Assemblea. La reducció dels àmbits de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Barcelona a tres temàtiques prioritzades per les participants es va fer per qüestions de temps i per lògica demoscòpica. Aquells temes seleccionats per un major nombre de persones, entenent que les persones són representatives dels veïns i veïnes de la ciutat, són aquells que poden garantir unes accions que gaudeixen de major consens social.
En una assemblea deliberativa totes les aportacions són adequades i representatives i l’objectiu és posar més èmfasi en les argumentacions que en els resultats a fi que les propostes de l’Assemblea recullin les diferents sensibilitats. Per tal que les accions proposades fossin adequades i estiguessin dins de les competències municipals, es van establir espais d’intercanvi entre les participants de cada àmbit i personal tècnic municipal referent dels diferents temes.
La configuració final de propostes va ser duta a terme a votació a la sessió final de l’Assemblea Ciutadana pel Clima. Es van validar 34 de les 36 propostes presentades, les quals tenen majoritàriament un alt grau de consens i, per tant, són representatives de la voluntat dels veïns i veïnes de la ciutat en la lluita per fer front a l’emergència climàtica.