Construir col·lectivament en temps de COVID-19

Incorporar la participació ciutadana en la gestió de la crisi sanitària, presenta un repte complex però necessari. Aquesta és una decisió que han pres alguns municipis de Catalunya, entre ells l’Ajuntament de Sitges, al qual ha acompanyat Raons per a la construcció col·laborativa del Pla de recuperació socioeconòmica per la COVID-19. La participació en un context d’emergència sanitària és problemàtica en tant que exigeix resoldre el que és urgent i és per això que partint de l’experiència esmentada, volem explorar la seva necessitat i els aprenentatges de l’experiència.

En primer lloc, la gestió de la crisi requereix enfortir la legitimitat de les institucions que lideren l’emergència. La participació aporta espais de diàleg i acords per a aquesta fi. En el cas de Sitges, es va signar un pacte per la recuperació socioeconòmica entre els grups polítics i representants dels Consells Sectorials, que va servir com a punt de partida del procés participatiu. En segon lloc, aquesta crisi afecta diferents sectors del municipi: social, econòmic, mediambiental, educatiu, cultural, etc. Per això es requereix un alt nivell de coordinació entre els diferents actors; i la participació dota d’eines i té un potencial important per a afavorir aquests processos de treball col·lectiu. A Sitges es van implementar Taules sectorials per a la construcció del pla, en les quals es va intentar abordar aquest punt. Dins d’aquesta experiència es va evidenciar que és més útil que aquests espais siguin de coordinació i sinergies que de producció de continguts.

Finalment, aquesta crisi afecta des de la cosa urgent en una escala micro, fins a la planificació estratègica a una escala de ciutat, i per a això la participació s’adapta des del més operatiu fins a la planificació a llarg termini. Un dels punts febles del procés va ser obrir espais de debat sobre la recuperació quan encara s’estava en una situació d’urgència. Per a abordar aquesta amplitud d’escales es va proposar reformular el pla i per tant la participació en tres nivells. El primer, un nivell urgent per a abordar el curt termini. En aquest nivell es va plantejar treballar la coordinació entre actors, obrir espais de transparència i accés a la informació, avaluar les actuacions realitzades i capitalitzar l’experiència per a futurs rebrots. Un segon nivell, el nivell prioritari, amb accions per a la recuperació a mitjà termini, que va requerir obrir espais de diàleg i de priorització. I, per últim, un tercer, el nivell estratègic, per a projectar canvis estructurals a llarg termini. En aquest nivell es va proposar treballar consensos sobre la millora del model socioeconòmic de Sitges davant les febleses que queden evidenciades en aquesta crisi. Aquesta estructura de participació s’ha traslladat a una plataforma web que serveix com a pont per a la gestió i la comunicació entre la ciutadania i Ajuntament.

Segons el que s’ha dit, podem concloure que la construcció col·lectiva en temps de COVID-19 ha de sustentar-se en pactes polítics i ciutadans que assegurin un marc estable de col·laboració i l’impacte de les decisions. Requereix enfocar-se en processos de cooperació ciutadana, que articulin els diferents recursos materials i humans per a una participació més eficient; així com, consolidar primer els vincles i la cultura organitzacional entre les entitats més representatives i l’ajuntament abans de fer més extensiva la participació. Implica incidir més en els processos de sinergia i coordinació entre sectors i actors que en la producció de continguts. I, finalment, suposa treballar des de l’inici i amb les persones i organitzacions participants els tres nivells (urgent, prioritari i estratègic) de manera interdependent i en un mateix pla col·laboratiu per a la gestió de la crisi.