Retorn II Jornada Cartografies Col·laboratives

El passat 19 d’octubre vam tenir l’ocasió de compartir la II Jornada de Cartografies Col·laboratives amb desenes d’assistents i cinc col·lectius convidats en aquesta ocasió. Amb aquesta entrada volem resumir les ponències i extreure algunes conclusions del més rellevant de la jornada. També us recordem que podeu veure totes les ponències en el vídeo en el nostre canal de YouTube.

La primera xerrada la va donar la Taula d’Urbanisme Veïnal de Barcelona. En ella van presentar el seu mapa en línia per al mapatge de diferents reivindicacions veïnals relacionades amb elements patrimonials i transformacions urbanes. Ens van explicar que dins de la versió actual del mapa podem trobar dos nivells d’informació: un amb els punts que han introduït les persones que formen part de la TUVB, amb informació sobre la mena de reivindicació, imatges, enllaços a informació extra, etc. i un altre nivell , en vies d’implementació, que intenta recollir les aportacions per part de la ciutadania. Una de les preguntes interessants posteriors a la xerrada va ser la de com millorar la participació de la ciutadania, també per a complementar i posar en qüestió els relats més tècnics o que es troben en la xarxa, amb una part més vivencial.

La segona de les ponències va ser la del Col·lectiu Punt 6. La seva intervenció va començar llançant diverses preguntes al públic perquè reflexionés sobre si qualsevol representació cartogràfica és o no neutra en si mateixa. El punt de vista, l’escala, la representació, l’orientació i la significació de determinats elements ja defineix, des d’un inici la manera que tenim de llegir els mapes. Després van continuar explicant l’enfocament que adopta el Col·lectiu Punt 6 en els seus projectes, des d’una perspectiva feminista i des d’una visió de la cura del procés i les persones, abans de l’extracció d’informació dels subjectes. Aquesta visió es va reflectir perfectament en els diversos projectes que van presentar i en les metodologies aplicades, enfocades a acollir i fer valdre la diversitat de veus, sovint no escoltades, en els processos de participació ciutadana. Una de les qüestions que van sorgir en la ronda de preguntes va ser la pertinència o no de sistematitzar de manera més “rigorosa” (amb eines SIG) tota aquesta informació per a futures aplicacions, o prevaler una visió més “comunitària” que valora el procés, més que en el resultat en si.

La tercera ponència va ser de Teixidora, un projecte que busca generar una base de dades de relatories de trobades, seminaris i formacions. El projecte sorgeix amb la intenció de generar un repositori que amb una categorització rigorosa permeti traçar connexions entre diferents esdeveniments (per ponents, temes, espais, esments, etc.). El valor, segons la nostra opinió, d’aquesta eina és la capacitat d’aprofundir en el detall dels “punts” que es generen en el mapa, la seva vocació de creació compartida i la capacitat per a generar una navegació mitjançant enllaços entre temes que realment et fa imaginar la teranyina que suggereix el nom de la Teixidora. Les preguntes que es van realitzar als ponents estaven orientades a resoldre temes tècnics (sobre qui i quins formats són benvinguts en la plataforma) i també a debatre sobre la moderació de la plataforma i la revisió dels continguts, cosa que es realitza de manera autogestionada: és a dir, tothom té control sobre el contingut, en tant que tothom pot ser relator o relatora.

Després del descans vam comptar amb Mapeado Colaborativo, un projecte de Saragossa que fa anys que treballa en experiències de mapatges que beneficiïn a la societat. La seva exposició va tenir dues parts: la primera centrada en com funcionen les eines de codi obert en SIG (sobretot openmaps) i com Mapeado Colaborativo treballa en aquesta mateixa línia de generar bases de dades que poden ser cartografiades per a aquesta comunitat. La segona part va ser per a explicar el projecte concret de ZGZ accessible, que amb diverses accions tant en terreny, com en gabinet, estan cartografiant el grau d’accessibilitat de l’espai públic de Saragossa. Per exemple realitzen “Mapatons” i sortides de camp amb persones amb diversitat funcional per a anar recollint informació in situ per a després bolcar-la de manera sistemàtica en la base de dades. El debat que es va produir després de la seva intervenció va estar centrat en si realment hem de tenir tanta “confiança” en aquestes tecnologies a l’hora de resoldre aquests problemes i com anar més enllà de la part més tècnica perquè tingui incidència política. Es podria fins i tot contraposar amb la visió del Col·lectiu Punt 6, que defensava la part processual abans que l’acumulació i la recollida de dades. Aquest va ser un dels debats que es va quedar pendents per a la pròxima ocasió.

Finalment, vam comptar amb Living Maps, un col·lectiu de Londres que investiga des de fa anys sobre la creació d’un relat de ciutat a través de la creació de mapes alternatius, que recullin la part subjectiva i de memòria col·lectiva sobre els territoris del Gran Londres que estan patint canvis a causa de les grans pressions immobiliàries. També ens van explicar projectes concrets, com un projecte d’imaginar-se el East London després de les Olimpíades i el projecte de Citizen’s Atles of London, per a contraposar al London Pla 2050 i aportar la visió de la ciutadania mitjançant múltiples tècniques de mapatges col·laboratius. Algunes grans preguntes que ens van sorgir amb la seva xerrada van ser: fins a quin punt aquestes tècniques poden generar accions per a contraposar-se als grans discursos hegemònics i homogeneïtzadors de les ciutats contemporànies? Com aplicar aquestes tècniques perquè siguin implementades més enllà de la recollida de memòries, com a eines per a la planificació de la ciutat centrada en les persones i no en els interessos econòmics?

En aquesta ocasió no vam tenir oportunitat per a poder aprofundir en aquests debats, però deixem plantejats temes molt interessants per a la pròxima edició. Per a acabar volem agrair les presentacions dels ponents i la seva disposició i a totes les persones assistents el seu interès i la qualitat de les seves preguntes.

Us esperem l’any que ve!