Cap a models híbrids de participació ciutadana

Durant tres mesos hem tingut l’oportunitat d’impartir la formació “Disseny i facilitació de sessions en línia per a la participació ciutadana” organitzat per la Diputació de Barcelona. Aquest espai formatiu ens ha permès compartir la nostra experiència en l’últim any en el disseny de processos incorporant sessions en línia i la pràctica i valoració d’eines digitals que podem incorporar per facilitar i generar les dinàmiques de treball.

Compartim amb vosaltres algunes de les idees principals que van sorgir d’aquesta diagnosi que vam elaborar de forma col.laborativa amb els equips tècnics municipals i de la DiBa amb la voluntat d’anar concretant reptes i estratègies per aprofitar les potencialitats de la participació digital, sense renunciar a la presencialitat, per garantir la qualitat de la participació ciutadana.

Ara queda al davant el repte de repensar la participació no des de la lògica presencial, buscant l’adaptació al món digital com a substitutiu, sinó incorporant una mirada diferent que integri les eines i els espais per generar sinergies que ens ajudin a millorar la diversitat, els sabers, la generació de comunitat i l’impacte de la participació. I això implica també avançar més cap a processos col·laboratius.

Compartim amb vosaltres algunes de les idees principals que van sorgir d’aquesta diagnosi que vam elaborar de forma col.laborativa amb els equips tècnics amb la voluntat d’anar concretant els reptes i les estratègies per aprofitar les potencialitats de la participació digital, sense renunciar a la presencialitat, per garantir la qualitat de la participació ciutadana. 

Fortaleses i oportunitats de les sessions en línia

  • Podem arribar a col.lectius que no participaven de forma presencial. 
  • Faciliten la transparència i la traçabilitat de les aportacions.
  • S’enriqueix la participació i el treball transversal (s’ha observat més participació de perfils tècnics i polítics en els espais virtuals).
  • Pot tenir un impacte molt positiu en els espais de participació estables dels municipis, fent reunions en línia i tenint espais de treball a la plataforma de participació (ex. Decidim). S’ha observat en les experiències dels municipis que la participació digital ha ajudat a incorporar a nous perfils als espais estables de participació i això pot suposar una renovació i enfortiment d’aquests espais en procés de transformació.
  • La participació digital suposa un aprenentatge per a tothom i contribueix a adquirir habilitats digitals, tant dels equips tècnics-polítics com de la ciutadania.
  • Les sessions en línia, segons les experiències compartides, han generat una bona experiència en espais de deliberació amb debats enriquidors i més plurals. 
  • Les eines digitals, en continua evolució, poden contribuir a generar sessions més dinàmiques, facilitar la recollida d’aportacions i contribuir a la presa de decisions.
  • Algunes d’aquestes eines també es poden utilitzar en les sessions presencials i aprofitant els beneficis que aporten.

Debilitats i amenaces de les sessions en línia

  • Existeix una bretxa digital clara per l’accés a la tecnologia i l’alfabetització digital. Aquest és un dels grans reptes de les administracions, i mentre existeixi aquesta desigualtat s’ha de garantir el dret a la participació dels col.lectius que poden quedar exclosos dels espais virtuals: generant espais presencials, posant a l’abast recursos tecnològics i contribuint a l’alfabetització de la ciutadania (enfocament pedagògic).
  • Les persones que habitualment participaven, durant les sessions en línia, participen menys i de manera menys activa.
  • Les pantalles i el context de la sessió poden dificultar la concentració i la comunicació entre les persones assistents, així com les incidències tècniques poden dificultar la mateixa participació o el desenvolupament de les sessions. 
  • Les limitacions que pot suposar aplicar dinàmiques presencials i no idear des de la mirada digital. 
  • Les dificultats en la interacció i la vinculació i la possibilitat obsessionar-nos amb les eines digitals i perdre l’escolta, la calidesa i la proximitat. 

A escala de les administracions, és fonamental prendre consciència dels canvis que suposa i dels recursos necessaris per poder generar una participació de qualitat generant processos híbrids (econòmics, humans, tecnològics, organitzatius,…). Un tema cabdal compartit és la formació dels equips tècnics, la creació i dinamització de xarxes d’aprenentatge, així com la dotació dels recursos tecnològics necessaris per desenvolupar espais virtuals.

Altres reptes per abordar des del punt de vista dels i de les professionals de la participació en les sessions en línia, són com generem de vincles amb i entre les persones participants, com desenvolupem espais realment deliberatius i com acompanyem a les persones en aquest aprenentatge. Cal repensar el disseny metodològic dels processos. 

Hem de recuperar la presencialitat, ho necessitem, aprofitant allò que hem après aquest últim any i mig. Hem de desenvolupar estratègies i models híbrids. Correm el risc de perdre’s en l’esgotament digital o la fascinació per les aplicacions i el seu potencial, si oblidem que el diàleg cara a cara és el més enriquidor, per a les persones, per als espais i per als processos.

Més informació sobre el curs.

 



Vols rebre el nostre butlletí?

Subscriu-t'hi